OLEO MODEST URGELL I ANGLADA
100 X 61,5 CM
-
PAISAJE RURAL CAMINO CON PERSONAJES
-
FIRMADO 100% ORIGINAL
-
PROVIENE DE LA COLECCIÓN DE UNA FAMILIA CONOCIDA DE BARCELONA
-----
Modest Urgell i Inglada (Barcelona, 1839 - 1919), també conegut sota el pseudònim de Katúfol, fou un pintor i autor teatral català, reconegut com a pintor tant internacionalment com nacionalment. Així ho proven les diverses exposicions a París, Brussel·les, Munic i altres llocs com Madrid, Olot, Girona i Barcelona. A part del reconeixement, en la seva etapa com a professor de paisatge a l'Escola de la Llotja influencia diversos artistes, entre els quals destaquen Pablo Picasso, Joan Miró i Hermen Anglada Camarasa.
La seva herència artística deixa molts paisatges, marines i esglésies combinades amb unes atmosferes melancòliques, que sempre ens indica la utilització dels colors i l'estat anímic del pintor. En les seves obres s'influencia de Joaquim Vayreda, els diferents moviments artístics de París, el Romanticisme i Edgar Allan Poe.
A més d'artista, fou actor i escriu obres sobre les seves vivències i les classes populars. Com a autor teatral no té tant èxit com la seva pintura però tot i així és admirat per Narcís Oller, l'il·lustre literat català. En les seves obres destaquen Turbonada (1870), Lluny dels ulls (1898), Un terròs de sucre (1898) entre d'altres.
Per últim, Modest Urgell fou fundador de la Societat Artística i Literària de Catalunya[1] que feia les seves reunions a la famosa Sala Parés. En aquest lloc, l'artista Barceloní mostrava la seva part més íntima. Els diferents amics que assistien a les reunions trobem en Enric Galwey que el defineix com una persona que explicava anècdotes interessants, casos graciosos i una persona totalment de l'època del romanticisme.
-------
Modest Urgell i Inglada neix el 13 de juny de 1839 en el si d'una família benestant de Barcelona. El seu pare, Jaume Urgell, era de Reus i la seva mare, Antònia Inglada, era de Vilanova i la Geltrú. En el període de l'adolescència, Modest Urgell té la intenció de dedicar-se al teatre i forma part d'algunes companyies amateurs. Però la família no hi està d'acord i l'endinsen en el món de la pintura.
Per tant, l'artista barceloní es forma com a pintor, estudià a l'Escola de la Llotja abans del 1864, on fou deixeble de Ramon Martí i Alsina, el primer realista català, Pau Milà i Fontanals, Claudi Lorenzale, Josep Serra Porsón i Lluís Rigalt. Allà va conèixer altres pintors importants com són els germans Vayreda, els germans Masriera, Benet Mercadé o Marià Fortuny entre altres.
Més endavant, en els anys 1860, les seves obres foren rebutjades per massa avançades en les exposicions organitzades a l'Escola la Llotja, i també exposà sense èxit a Madrid. En canvi, a Girona va fundar el museu municipal.[2]
Després d'acabar la seva formació a l'Escola de la Llotja, el 1868 decideix fer el seu viatge d'estudis a París, lloc on la majoria d'artistes hi anaven. En aquesta ciutat francesa trenca amb l'academicisme i coneix nous corrents artístics. És en aquesta ciutat on tractà a Gustave Courbet, i s'adscriu al realisme.
A la tornada a Barcelona es troba amb la febre groga. Per tant aquest mateix any 1870 decideix marxar a Olot, convidat per Joaquim Vayreda amb altres artistes com Antoni Caba i Joan Roig i Soler, creador d'una escola paisatgística, que va influir en Urgell, dedicant-se des de llavors principalment al paisatge. Però la seva estada a la Garrotxa no va més enllà de 1894, quan mor Joaquim Vayreda. Va participar l'any 1900 en l'Exposició Regional Olotina. Els anys següents Urgell va fer petites estades a Arenys de Mar, Gelida i Tolosa de Llenguadoc. Durant aquest temps rep mots encàrrecs, cosa que el permet viure exclusivament de la pintura.
Modest Urgell es casa al monestir de Montserrat amb Eleonor Carreras Torrecasana. El 1874 té un fill Ricard Urgell que neix a Vilanova i la Geltrú. També serà pintor i professor de l'Escola la Llotja de dibuix artístic. Al llarg de la seva carrera artística Ricard Urgell s'interessarà pels efectes de la llum i seguirà la tendència postimpressionista.
Uns anys més tard, Modest Urgell exposa habitualment a la Sala Parés des de la seva fundació el 1877, i obtingué èxits a les exposicions nacionals de Madrid el 1876, 1892 i 1895, on obtingué la primera medalla amb El Pedregal, poble civilitzat; també guanyà les màximes condecoracions en les exposicions de Barcelona de 1894, 1896i 1898, i participà en exposicions de Filadèlfia i Munic.
Als anys 1880-1890 són temps de molta activitat. Crea tot un seguit de pintures de l'hivern, capvespres, de platges amb barques i de planes solitàries, o cementiris rurals i ermites que li donaran diferents premis. A Europa és premiat a Munic i a Brussel·les. També a la seva ciutat.
L'any 1894 mort Lluís Rigalt, Modest Urgell és nomenat professor interí de Perspectiva i Paisatge a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.[a] Entre 1896 i 1898 es dedica només a fer classes de paisatge.[3]
Al cap de dos anys torna a la seva gran passió per sobre de la pintura que és el teatre. Col·labora amb Lluís Graner com a director escènic d'espectacles. També va treballar com a decorador, realitzant diversos treballs, entre ells el Cafè Torino del Passeig de Gràcia i la Maison Dorée de la plaça de Catalunya de Barcelona.[4]
En la seva etapa com a autor teatral va crear diverses obres entre elles Passions funestes (1898), o la comèdia Lluny dels ulls, a prop del cor (1901) estrenada al Teatre Principal de Barcelona. També escriu altres obres com El Murciélago que reflecteix l'amor pel teatre. Més endavant, Memorias d'una patum on recull diverses dades biogràfiques.
El 1909, Urgell aporta les seves vivències de la Setmana Tràgica i la guerra del Marroc a partir d'unes il·lustracions.
El 1915 es va instal·lar a una torre del municipi de Sant Gervasi de Cassoles. Urgell continua dedicant-se a l'ensenyament a l'Escola la Llotja, la promoció de l'art a través de la Societat Artística i Literària que havia fundat amb Enric Galwey i Lluís Graner l'any 1900 a la Sala Parés.