MITJANIT SOBRE MANDRÀVOL. Jaume Pons. El Gall editor

Hi ha territoris que no apareixen als mapes, però que tenen la força de marcar el destí de tota una nissaga. És el cas de Mandràvol, l’espai mític que Jaume Pons Lladó (Binissalem, 1965) ha construït a la seva nova novel·la, Mitjanit sobre Mandràvol. L’obra, que arriba a les llibreries sota el segell d’El Gall Editor dins la seva col·lecció de narrativa “El Cabàs”, es presenta com una fita literària de 398 pàgines amb un preu de 28 euros.

Si la literatura universal té el Macondo de García Márquez o la Comala de Juan Rulfo, Pons Lladó proposa un escenari propi que fuig de les comparacions fàcils. Mandràvol no és només un poble; és un “jeroglífic sense pedra de Rosetta”. Un vaixell fantasma que naufraga lentament en una mitjanit eterna i amnèsica, perfumada de cloroform.

A través d’aquest escenari, l’autor tanca un tríptic narratiu que va començar amb Mentre el llop encara aleni (2014) i Una pluja pertinaç (2017), teixint un fil de cinc segles de periple illenc, tan contradictori com fascinant.