Exiliats, Proscrits, Deportats: El Primer Exili Dels Republicans Espanyols: Dels Camps Francesos Al

Exiliats, Proscrits, Deportats: El Primer Exili Dels Republicans Espanyols: Dels Camps Francesos Al Llindar de La Deportacio. Francesc Vilanova

Reseña del editor

La caiguda de la Segona República espanyola va provocar un dels èxodes més impressionants del segle XX. Entre el 26 de gener i el 10 de febrer de 1939, gairebé mig milió de persones, entre civils i militars, van creuar la frontera amb França. Gent de tota classe i condició, famílies senceres, soldats i dirigents polítics, mestres i intel·lectuals, funcionaris i militants anarquistes, van caure literalment sobre regions frontereres com el Rosselló, la Cerdanya o el Vallespir. Arribats a França, la majoria dels refugiats coneixerien la duresa dels camps d'internament a les platges rosselloneses (Sant Cebrià, el Barcarès, Argelers...) i respirarien l'hostilitat dels sectors més conservadors de la III República, que veien amb simpatia la victòria franquista. Per a molts d'aquests refugiats, els camps francesos van ser el pròleg d'un nou viatge a l'infern: la deportació als camps d'extermini alemanys a partir de l'estiu de 1940. A Exiliats, proscrits, deportats, Francesc Vilanova repassa el primer exili dels republicans, aquell que neix amb la caiguda de Catalunya i viu la derrota francesa a mans dels alemanys el juny de 1940: un primer exili marcat per la duresa, la misèria i els patiments, però també marcat pel coratge dels seus protagonistes. Perquè els homes i dones d'aquest primer exili van demostrar una extraordinària voluntat de sobreviure i reorganitzar-se en els camps d'internament francesos, mentre continuaven lluitant per un futur millor.